Jugar, saltar, ballar, embrutar-se, en fi ser infants.

Els infants quan juguen són espontanis, desenvolupen l'empatia, desenvolupen coneixements, es comuniquen, creen, es relacionen, experimenten, aprenen, disfruten...

El joc lliure és molt important, doncs, per ells/es. Necessiten juguar per madurar, ja que els/les nens/es que juguen molt de petits/es són millors adults/es. 

Per jugar necessiten espais naturals, autonoms, lliures i sobretot, segurs on els adults no participin, sinó que simplement observin i si és necessari ajudin. Quants menys materials els hi deixem més desenvoluparan la seva creativitat buscant així, els seus propis materials, com un pal per espasa, una pedra per pilota etc...

Els i les mestres/as hem d'educar amb valors, i una manera natural d'ensenyar aquests valors és a partir del joc. Hem de crear vivències positives, motivant-los amb personatges importants per ells/es, explicant-ho a partir de demostracions, lliures i espontànies sobre la cotidianitat de la realitat d'ells i elles.