Ahir, desprès d'haver dinat, unes quantes nenes de l'escola on treballo van començar a jugar al típic joc de "mares i pares, o pares i mares". Les vaig estar observant amb atenció perquè em tenien bocabadada amb la manera de jugar. Unes quantes tenien clar que les mares eren les que fregaven, netejaven , feien el dinar i, en canvi, unes altres tenien clar que les mares i els pares eren igual a casa. Per últim n'hi havia una que volia jugar només amb mares, ja que el seu pare està mort.
El més interessant d'aquell joc, fou quan una de les nenes li comentà a la nena que jugava només amb mares que, encara que el seu pare estigues molt lluny, ella podia tenir altres pares o jugar a que si que hi havia pares.
Aquell joc típic sense importància em va donar molt de fruit una mica més tard, quan a la classe vam començar a debatre com eren les famílies, les mares, els pares o els tutors legals de cada ú/una.
Ells/es sols van arribar a la conclusió que tots/es tenien pares i mares diferents, però que en el fons el més important era l’amor, l’ afecte i els valors que els transmetien.
Semblaven adults en un debat polític. Va ser molt interessant i sorprenent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario